25 de desembre del 2011

Bones festes nadalenques i feliç 2012

Companys, companyes, amics, amigues, família...
Us desitjo unes bones festes nadalenques i un feliç 2012! Salut, pau i amor per a tothom!



19 de desembre del 2011

16 de desembre del 2011

1000 visites!!!

Ei companys, companyes, amics i amigues,
aquest blog ja ha tingut més de 1000 visites amb menys de tres mesos de vida!!!
Moltes gràcies! És gratificant veure  amb fets que la teva feina agrada a la gent, i que a més a més pot ajudar ( a seguir el camí de l'aprenentatge)...
Abraçadetes.
Iolanda

Valoracions del projecte, ara que estem passat l'equador... Interactueu amb nosaltres...

Valoracions del projecte, ara que ja hem passat l'equador...

Feta la fitxa, el mapa conceptual, l'enquesta i la seva representació gràfica (videos i gràfic), i la introducció del nostre projecte voldria comentar una vegada més, que la feina és àmplia però agraïda, ja que tant la Mara com jo anem aprenent mentre anem fent... a més també millorem les nostres relacions de cooperació per tal de tirar endavant significativament amb la nostra activitat.
Ens manca fer una explicació del procés (sessions), afegir algunes fotografies, fer unes conclusions, i reflexionar sobre l'avaluació de tot plegat. Finalment farem autoavaluació i propostes de millora.
Considero que amb tot això fet, podrem donar per acabat el nostre projecte.
Només ens restarà penjar tot el document, a la wiki, al blog i a l'espai destinat per aquest fi a la UOC.
Petons per a tots i per a totes, i bon cap de setmana!
Iolanda

Per cert, qui prepara la motxilla dels vostres fills i/o filles abans d'anar a l'escola???
Les feines de casa les teniu repartides segons els rols per raó de sexe???
Ara sí, muaks!

14 de desembre del 2011

7 de desembre del 2011

Introducció del projecte: Qui fa la motxilla abans d'anar a l'escola?

Qui fa la motxilla abans d'anar a l'escola?


Introducció:

La família és el primer i més important agent socialitzador durant la infantesa; amb tot, avui en dia, hi ha altres agents que han assumit i comparteixen moltes de les funcions socialitzadores: el més important és l’escola.

L’escola transmet una sèrie de coneixements, valors i actituds a tots els infants que la constitueixen, potenciant les habilitats necessàries perquè cada nen i nena les integri en la seva personalitat i es possibiliti un desenvolupament total, una integració responsable i participativa com a membre de la societat, sense fer diferències per raó de sexe. Això suposa un gran repte per a la comunitat educativa.





Des de fa algunes dècades, la major part de les nenes s’eduquen com els nens i amb els nens.

Aquestes nenes reben els mateixos ensenyaments que els seus companys. Però encara avui no efectuen aprenentatges significatius equivalents, ja que la seva posició d’inici i els seus conceptes previs no són iguals.

Les nenes aprenen amb un llenguatge androcèntric un coneixement androcèntric, que les oculta i les converteix en invisibles com a subjectes que aprenen. L’escola mixta fa possible que totes s’eduquin, però a través de les pràctiques quotidianes, l’escola, igual que la família i la societat sencera, continuen transmetent els estereotips de la cultura androcèntrica, i els infants van construint el que s’espera segons el seu sexe.

La història s’ha encarregat de contribuir a normalitzar els mecanismes de discriminació; en l’ús de la llengua sovint no es reconeix a les nenes com una meitat significativa i poques vegades es tenen en compte les aportacions de les dones a la història de la humanitat.

Malgrat la resistència de qualsevol sistema social per perpetuar-se, aquest mai no arriba a ser totalment estàtic, sinó que va sofrint lentes modificacions al llarg dels anys; el que obliga a la seva readaptació si vol seguir persistint. Això és el que ha anat succeint pel que fa al paper i, per tant, a les característiques de la dona en el món actual.

Fruit d’aquests canvis, l’educació mixta ha evolucionat, donant cabuda a la coeducació. Però aquesta ha d’evolucionar encara més com element generador de canvis a la societat, amb l’objectiu final de promoure el principi d’igualtat d’oportunitats i la construcció de nous rols de gènere basats en el respecte a la diferència.

L’educació mixta és la coexistència a l’aula d’individus dels dos sexes. En passar de l’escola segregada a l’escola mixta es va generalitzar un model educatiu pensat per al gènere masculí, al qual s’incorporaren les alumnes, deixant de costat, i restant-li validesa, el que havia estat el model femení. No hi ha diferència pel que fa al currículum explícit, però el currículum ocult segueix mantenint la jerarquia dels valors masculins, que es transmeten a través de les concepcions del professorat, del llenguatge, de l’organització escolar, d’unes pautes de conducta i unes expectatives diferents...

La coeducació no és una mera coexistència, sinó la de models culturals diferents amb igual valor i amb tendències a una integració real de les diferents parts. Un model que pretengui la construcció de persones, independentment del seu sexe, sense estereotips, que reculli el que un i altre gènere tenen de positiu, que suposi la fusió de pautes culturals masculines i femenines en un model integral de la persona. Certament l’assumpció i la implantació de la coeducació no pot fer-se per decret, es tracta sens dubte d’un procés llarg i delicat, però la voluntat legislativa, el compromís i l’ajut institucional són importants a l’hora d’accelerar el procés i fer-la realitat.

L’escola és un agent fonamental de socialització que transmet i reforça aquelles categories mentals i afectives i/o emocionals que són legitimades des del sistema de valors dominant.

Pel que fa a la coeducació, cal passar revista al paper i a la responsabilitat dels diferents agents educatius.

Així és, les nenes i els nens són tractats des del seu naixement de diferent manera per mares i pares. A més els contes, les pel·lícules, la publicitat s’encarreguen de normalitzar i fixar els clixés (home relacionat amb l’espai públic, activitat, competitivitat, poder; dona relacionada amb l’espai privat, amb la feblesa). A vegades, l’escola dóna per fet que els infants han incorporat aquestes diferències i es limita a prosseguir amb els models normalitzats.

El projecte de “qui fa la motxilla abans d’anar a l’escola” vol intentar resoldre aquesta discriminació que es fa encara avui en dia en alguns indrets de les nostres terres (a algunes zones de les Terres de l’Ebre hi ha encara aquesta part cultural que marca molt la discriminació per raó de sexe). Cal aprendre a distribuir les tasques de casa i les personals obviant en tot moment el fet de si som homes, dones, nenes o nens.


2 de desembre del 2011

Primeres impressions de la segona pac, concretament de l'activitat 2.3.

Amb la companya, la Mara, ja hem elaborat la fitxa del nostre projecte: "Qui prepara la motxilla abans d'anar a l'escola", hem confeccionat un mapa de conceptes inicial del projecte, i també hem obert la nostra wiki, on hi pengem ja alguns documents (la fitxa i el mapa de conceptes).
Continuem pensant que hi ha molta (massa) feina a fer en aquesta assignatura, però que estem aprenent moltíssim.
El treball cooperatiu que tenim la Mara i jo és genial: ens compenetrem molt bé.
Penso que anem avançant significativament en el nostre procès d'E-A dins l'assignatura...
I seguim treballant....com no...i aprenent...com no també...hehehe!!!
Vinga, ànims per a tots els companys i companyes!!!!
Demanaríem a la professora que ens ajudés una mica amb la wiki: no sabem ben bé què hi hem de fer...merci!

Mapa de conceptes del nostre projecte

Fitxa del projecte

Companys i companyes,
gràcies per les vostres visites (més de 900!!!).
Adjunto la fitxa del nostre projecte: de la Mara i meu


PROJECTE FINAL: FITXA DE DISSENY

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

Qui prepara la motxilla abans de venir a l’escola?


DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS

Discents: Alumnat de sisè B de primària (grup experimental)
Docents i tecnòlegs: tutora, mestra d’educació especial, directora, i psicopedagoga.
Tecnologia mediadora: audiovisuals, informàtica, TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...)






















DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA. JONASSEN

Després de realitzar una enquesta a l’alumnat de sisè B d’una escola d’una línia de les Terres de l’Ebre, relacionada amb qui es prepara la motxilla abans d’anar a l’escola (amb tot el que això comporta: mirar l’horari per a saber les assignatures que toquen, agafar llibres i llibretes necessàries, agenda, estoig, esmorzar, etc...), els resultats han sortit així: 50% les nenes, 20% els nens, 30% les mares (on el 25% els fills eren del sexe masculí i el 5% del femení).
Vistos aquests resultats s’ha decidit abordar aquest problema de sexisme, d’hàbits i de manca d’iniciativa i autonomia personal, i treballar-los dins els processos d’E-A escolars de forma interdisciplinar però sobretot dins les àrees ciutadania, tutoria, informàtica i artística: plàstica.
Per ajudar als aprenents a construir una representació mental del problema (espai del problema )que s’ha de fer per a fer-se la motxilla, i les conseqüències que comporta el fet de fer-la un mateix i no els altres.
S’intentarà fer reflexionar a l’alumnat sobre altres temes relacionats amb aquests aspectes (fer connexions): per exemple a què juguen a l’hora de pati, qui realitza les tasques de casa, i qui fa què...
Pensem que els serà fàcil reflexionar sobre aquests aspectes ja que són molt propers a ells i també són funcionals i formen part del seu dia a dia. Per tant, serà fàcil que els aprenents desenvolupin l’activitat conscient necessària per poder manipular l’espai del problema.
Degut a què es donen diferents problemes faran falta diferents processos de solució. No es el mateix que la motxilla es prepari segons el gènere que segons les actituds emancipatòries de la persona.  Aquests dos problemes tindran duess solucions diferents.
Cal crear espais i temps dedicats a la reflexió i la conscienciació dels rols estereotipats que existeixen i fer-los veure que en la nostra societat actual ja no han d’existir.

Jonassen:

Estructuració:
El fet de fer  la motxilla per altres es tracta d’un problema que afecta la responsabilitat, independència, emancipació i autonomia dels aprenents i per tant es tracta d’un problema ben estructurat. Per tal de solucionar aquest problema es poden donar unes regles que s’organitzen de forma previsible: que el nen i la nena facin la motxilla, decidir quant (si abans d’anar a dormir, o pel matí).
També pot ser mal estructurada en el sentit de què la preparació de motxilles depèn del gènere de la persona. Aquest tipus d’activitat diària on hi ha una imposició de feines domèstiques al gènere femení pot tenir moltes solucions; aquestes deuen estar relacionades amb la reflexió per part dels alumnes que adopten aquestes solucions.

Complexitat:
La complexitat depèn de si és un problema ben estructurat o mal estructurat.
El problema de fer la motxilla no és molt complex perquè es pot solucionar amb la determinació de dos variables: quant s’ha de fer, i qui la fa.
El problema de qui ha de fer la motxilla depèn del gènere. Aquest és un problema complex perquè es dóna en un context cultural on la dona encara deu de complir uns rols domèstics, es cultural, social, polític....
Els coneixements poden interioritzar-se de forma clara i fluida, tot aplicant-se a una realitat molt propera.
Especificitat del camp:
Les estratègies cognitives portades a terme en determinar la solució de problemes de gènere a l’ hora de fer la motxilla seran més elaborades, els aprenents desenvoluparan formes de lògica específiques per tal de trobar una solució al problema mal estructurat.
És un problema que està situat, no abstracte.






ELS APRENENTS APRENEN DEL PROBLEMA DE FORMA SIGNIFICATIVA

Activitat amb un fort aprenentatge significatiu: el procés d’E-A parteix d’un ambient molt proper. Es tracta de millorar la iniciativa i l’autonomia personal, al mateix temps que la responsabilitat i de trencar els estereotips de rols de gènere que es dóna en el context que viuen aquests infants. Reflexionar sobre la importància de que cada individuo ha de tenir de les seves activitats i coses personals per tal d’encarar millor el dia a dia (en aquest cas l’activitat principal d’aquest alumnat és la seva formació educativa).
Treballar de forma conjunta pares-educadors- aprenents, per tal de què els aprenents puguin atribuir sentit a l’aprenentatge de fer-se la motxilla sols.
Canviar el rol dels pares respecte a les responsabilitats dels seus fills. Cal que els pares acompanyin a l’educació dels seus fills, no que els facin les seves tasques, que això és responsabilitat d’ells. Al mateix temps cal conscienciar-los de que cal que esmorzin de forma saludable; i que es preparin ells mateixos llurs esmorzars.



CONTEXT DE L’ACTIVITAT

El que s’ha d’aprendre es dóna a la llar i en la societat en què viuen aquest joves;  per tant es dóna en el seu propi context.
El projecte es farà dins l’àmbit formal del centre educatiu.
Les activitats es faran dins les àrees de tutoria, informàtica, ciutadania i artística: plàstica.
Es farà ús de l’aula d’audiovisuals, d’informàtica, la biblioteca, l’aula ordinària i l’aula d’usos múltiples.



CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS I FÍSIQUES DELS APRENENTS

L’escola està ubicada al Delta de l’Ebre.
 L’alumnat d’aquesta classe està format per 14 nens i 14 nenes. Hi ha força diversitat dins l’aula: 20 són nascuts al poble, 3 són d’origen àrab (dos noies i un noi; fa tres anys que van en aquesta aula), 4 sudamericans ( 2 noies i 2 nois; les noies fa un curs que estan al centre i els nois tres anys), 1 romanès ( fa dos anys que està al centre). No hi ha cap alumne amb problemes importants físics.
És una aula molt participativa i treballadora, però molt parladora.
Les famílies estan força implicades amb les tasques escolars. Hi ha una bona relació entre el Centre i les famílies.




































COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR PEL DISCENT. OBJECTIUS

COMPETÈNCIES:
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
- Reconeixement de la igualtat dels drets de les dones i dels homes com subjectes de la història del present.
- Saber apreciar i valorar les diferències de gènere com un element enriquidor de les relacions interpersonals.
-Valorar les responsabilitats compartides per ambdós sexes dins l'àmbit privat i públic.

COMPETÈNCIA DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC.
-Potenciar una actitud responsable enfront les necessitats i tasques de cadascun dels membres d’una família.
- Tenir cura dels materials i objectes escolars propis i aliens.
- Tenir l’habitació d’estudi endreçada.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL
-Ús de llenguatge verbal i gràfics inclusius.
-Llibres de text, contes, audiovisuals i d'altres materials didàctics que no atemptin contra la igualtat d'oportunitats o l'exclusió de les diferències i que no incloguin estereotips de gènere.

COMPÈNTENCIA D'APRENDRE A APRENDRE
-La presència femenina i masculina en el lideratge del treball cooperatiu i en l'ús de les habilitats socials per desenvolupar-lo.
- El valor de cada ésser humà sense discriminació de sexe.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
-Eliminació d'estereotips de gènere.                   -Desenvolupament de l'equilibri personal.
-Els valors de l'autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació d'emocions,l'autoexigència,l'assertivitat,el desenvolupament d'hàbits responsables són essencials per aprendre i actuar de manera autònoma.
-El reconeixement dels recursos i estratègies per assumir les tasques de convivència, la cura personal i el manteniment de vincles afectius que fan possible la continuïtat harmoniosa de la vida quotidiana. Tanmateix, la no exclusivitat femenina en la integració i el desenvolupament d'aquests sabers propicia el trencament de rols estereotipats, un reconeixement de la importància fonamental que tenen per assegurar la continuïtat de la vida i de la societat i una merescuda valoració en el món androcèntric. lliure de drets personals.
- Educació afectiu - sexual pel treball d'actituds sexistes, el rebuig d'actituds discriminatòries per l'orientació afectivo-sexual i la prevenció de la violència envers les dones.
- El respecte pel material escolar.
- La responsabilitat.
- Autonomia i iniciativa personal
- Aprendre a solucionar problemes

OBJECTIUS:

-Ser conscient de les responsabilitats pròpies.
-Saber que hi ha responsabilitats que cal compartir i que no hi ha d’haver una diferenciació ni discriminació per qüestió del gènere.
- Saber els valors que es deriven del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte...
- Ser conscient de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, i saber que  en algunes ocasions caldrà ajudar.
-Reflexionar sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula.
- Saber treballar amb les TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...)
-Valorar els valors com: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe...
- Fomentar la visió crítica.
-Saber acceptar diferents punts de vista.
- Aprendre a solucionar problemes
- Autonomia i iniciativa personal












CONTINGUTS


-Conscienciació  de les responsabilitats pròpies i alienes tenint en compte que no hi ha d’haver discriminació per raó de gènere.
- Valoració dels valors que es generen del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte...
- Conscienciació de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, sabent que  en algunes ocasions caldrà ajudar.
-Reflexió sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula.
- Treballa amb les TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...)
-Valoració dels valors referents a: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe...
- Foment de la visió crítica.
-Acceptació de diferents punts de vista.
- Amb l’oportunitat de desenvolupar un nivell   d’ autonomia i iniciativa personal apropiat per als nens es pretén facilitar la resolució de problemes en present i futur.


































SEQÜENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ


Aquest projecte es durà a terme en deu sessions, repartides durant el primer trimestres a raó d’una sessió setmanal.
El paper del mediador (tutora) serà de guia de tot el procés.
1ª Sessió: Realització dels resultats de l’enquesta obtinguda en un diagrama de barres o de sectors (aula d’informàtica). Reflexió sobre els resultats observats.
Deures: Reflexió i debat familiar sobre el tema. Reflexió personal.
2ª Sessió: A la biblioteca, dins l’hora de tutoria, es farà lectura de contes sexistes i no sexistes. Lectura de retalls de diaris. Debat. Fomentació de la visió crítica.
3ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de ciutadania, es farà una reflexió conjunta de les opinions i valoracions extretes des de casa i de l’anada a la biblioteca, i s’observarà si hi ha hagut alguna modificació d’esquemes i es veurà si s’han arribat a unes noves conclusions i a uns nous repartiments de tasques.
4ª Sessió: Sala d’usos múltiples: gimnàs. (dins l’horari de tutoria) Cinc alumnes escollits a l’atzar representaran davant els seus companys com tenen actualment la seva habitació i com es preparen els seus llibres i materials escolars, tenint en compte el seu horari i la seva agenda. Dos alumnes dels que abans la mare els preparava les seves coses faran la mateixa representació (barrejats entre els altres cinc alumnes). Debat crític de l’escenificació.
5ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de plàstica, es farà un dibuix, o un còmic amb l’evolució de les tasques i responsabilitats que s’han anat adquirint arrel d’aquest treball (intentar que en el dibuix es vegi l’evolució, l’aprenentatge significatiu que s’ha fet).
6ª Sessió: Dins l’hora de ciutadania, verbalització davant de tota la classe del dibuix fet i de llur explicació. Feedback d’opinions.
7ª Sessió: Tornar a passar l’enquesta inicial. Fer un nou diagrama. Debatre sobre els nous resultats tot i comparant-los amb els inicials.
8ª Sessió: A l’hora d’informàtica, fer un power point de tot el procés annexant text i fotografies i imatges de tot el procés d’E-A.
Deures: Acabar el power point a casa.
9ª Sessió: Aula d’informàtica: explicar als companys els powers elaborats i reflexionar sobre el canvi obtingut.
10 Sessió: Fer una autoavaluació i una reflexió interna de l’aprenentatge significatiu assolit.  Es deixarà tot per escrit i s’exposarà el projecte a la directora, per tal de què valori si aquest es pot fer extensible a més aules del Centre; per exemple es poden passar les enquestes inicials a tots els alumnes del Centre educatiu i valorar de prioritzar aquests objectius de responsabilitat dins el projecte curricular de Centre.






FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY,  I VINCULACIÓ AMB L’ÀREA


Aquest projecte està fonamentat amb l’aprenentatge significatiu: a partir d’una enquesta s’ha observat que l’alumnat ha fet una modificació d’esquemes. Ha partit d’uns coneixements previs inicials i els ha anat modificant durant tot el procés.
Per tant l’aprenentatge ha estat proper a l’alumne, funcional, constructiu i significatiu.
L´ús de les TIC és un suport més en aquest procés d’E-A. Els generarà més motivació i es mostraran més engrescats i participatius.
És molt important el fet d’anar generant debats i anar-los guiant cap a fer reflexions cada vegada més crítiques on en tot moment han de ser viscuts sota el respecte propi i aliè.
L’autoavaluació els ajudarà també a assentar els nous coneixements adquirits.









PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació que seguirem serà basada segons els criteris de l’observació, el diàleg interactiu i constructiu, i haurà una intervenció per tal d’anar encaminant l’alumnat per a que vagi fixant els seus coneixements de manera constructiva, funcional i significativa. Per tant la nostra avaluació serà qualitativa.
Al mateix temps es valorarà molt durant tot el procés el tema dels valors: respecte, cooperació, ajuda, diàleg, consens, motivació, implicació. Cal observar i anar guiant en tot moment la participació de l’alumnat de forma activa en llur procés d’E-A  incloent  dins d’aquest les relacions i actituds de treball que s’estableixen entre ells.
L’autoavaluació i les reflexions finals del projecte també es tindran molt en compte per a poder observar si s’han fet seu l’aprenentatge, i per tant si ha esdevingut significatiu. Ens ajudarà molt la verbalització del procés i també la part escrita d’aquest.
Així doncs es farà una avaluació inicial, partint de l’enquesta inicial, una formativa i continuada, durant tot el procés, i una final, que coincidirà en la sessió 10 de la temporització. No es farà un control escrit sinó que es valorarà el progrés fet durant tot el procés i si finalment s’ha produït un aprenentatge significatiu.
Tot aquest procés serà individualitzant, partint de les característiques pròpies de cada alumne/a i dels seus progressos en el procés d’E-A.



18 de novembre del 2011

Casos de Kite

La Mara i jo volem adjuntar els casos de Kite traduïts per si a alguna persona li poden ser útils.



CASOS DE KITE






Estudiants d’ Institut d’educació especial utlitzen un software especialment dissenyat per a tecnologia d’assistència, que permet escriure millor tenint en compte els seus impediments físics.

Resum del cas


Els estudiants de l'escola d'educació especial estan usant algun programari que està dissenyat específicament per a la tecnologia d'assistència, perquè puguin escriure millor amb la discapacitat que tenen.


Descripció de la situació


Grau d'aplicació (s): 10 º grau, grau 11, grau 12;
Assumpte aplicable / Unitat (s): Educació Especial;
Tecnologies utilitzades en la Lliçó: processament de textos, recerques a Internet,mapes conceptuals, programari educatiu, altres;
Tipus d'escola: l'escola secundària (9-12 i 10-12);
Ubicació de les escoles: urbà (altres);
Connectivitat: connexió a la mundial (WWW);
Ubicació dels Recursos Tecnològics: la majoria dels ubicats a les aules en nombre suficient (més de 1-2);
La situació social econòmica de l'estudiant: Cap donada


Informació del mestre


Experiència docent: No es dóna
Tecnologia Experiència docent / Grau de Dificultat: s'usa amb freqüència en l'aula;

Altres detalls del cas
objectiu de la història
activitats història
resultats


Història Completa

Entrevistador: Si us plau, digui'ns alguna cosa sobre vostè.

Mestre: Jo sóc un professor de secundària d'Educació Especial a l'escola secundària local. Vaig assistir a un taller d'estiu sobre l'ús de tecnologia d'assistència.

Entrevistador: Em pot dir sobre l'activitat?

Mestre: He estat treballant amb una població diversa d'estudiants. El seu rang de capacitat és bastant àmplia. Els estudiants estan treballant amb activitats d'escriptura, sobretot, i també la lectura d'alguns. Estem utilitzant un programa que està dissenyat específicament per a la tecnologia d'assistència, perquè puguin escriure millor amb la discapacitat que tenen. A més, un dels estudiants està utilitzant una peça de programari que l'ajuda a llegir el material perquè pugui comprendre millor.

Els estudiants estan fent algunes de les investigacions pel seu compte durant un dia o dos. Tenien una idea de quin tipus de material volia descobrir. I llavors ens trobem davant d'alguns esbossos.

Totes les meves estratègies amb els meus alumnes es basen en l'estudiant, perquè tots els meus fills tenen necessitats diferents. He de tractar cada un d'ells de manera diferent. I aquests són  els materials que utilitzo pot adaptar a cada un d'ells, perquè jo pugui fer aquests ajustaments sobre la base del que sé de cada nen.

Entrevistador: Com adaptar aquesta activitat als seus alumnes?

Mestre: Hi ha 4 estudiants a l'aula. Lliçons de cada estudiant es regeixen pel IEP. Gairebé tots els estudiants de secundària d'educació especial tenen metes que es relacionen amb la millora de la lectura i l'escriptura, i la generalització de la lectura i escriptura per al medi ambient d'educació general.

Programari de tecnologia d'assistència s'utilitza sempre que sigui possible. L'ambient de la classe és informal, per tal de no ser una amenaça per als estudiants. Cada un se sent còmode en expressar les seves idees obertament i no tenen por de preguntar al professor mentre realitzen el seu treball.

Entrevistador: Vull saber més sobre la tecnologia.

Mestre: Els estudiants utilitzen internet per investigar sobre un tema assignat. La informació recollida s'organitza amb el programari organitzador gràfic. En utilitzar el programari organitzador gràfic, l'estudiant completa un esquema o un assaig basat en les idees que estan representades a l'esquema. Estan utilitzant diversos paquets de programari com ara Inspiration, Netscape Navigator, lector de final, o AppleWorks.

En escriure l'assaig, l'estudiant empra l'ús de predicció de paraules i corrector ortogràfic de programari, i escriu les activitats posteriors a utilitzar les capacitats de l'ordinador de la parla per ajudar en el procés de correcció de proves.

Entrevistador: Què passa amb les característiques dels estudiants?

Mestre: És important conèixer les característiques educatives i emocionals dels estudiants individuals. Ser conscient de les seves habilitats, fortaleses i debilitats em permet modificar les tasques d'aprenentatge i evitar l'establiment dels estudiants al fracàs. Aquests nens tenen una necessitat genuïna d'experiències reeixides, i la retroalimentació freqüent els proporciona reforç.
Aquests estudiants també tenen un menor nivell d'auto-motivació, de manera que la informació els ajuda a mantenir la seva atenció en la tasca assignada.

Entrevistador: Hi ha alguna altra avaluació que vostè fa?

Mestre: Juntament amb apunts d'avaluació informal que faig durant tot el procés, he escrit una avaluació que és un  full de puntuació que utilitzem amb el seu producte final. Comptem el nombre d'errors que han tingut, en certes categories, l'ortografia, l'aparença general, puntuació, ús de majúscules. I es comparen amb els que el nombre de paraules totals que han escrit, i l'objectiu és tenir menys de 0,05 errors per cada paraula de material escrit.

Entrevistador: Què vas aprendre que pot ser útil per a altres professors que vulguin provar una activitat similar?

Mestre: Bé, a causa de l'especial situació d'Ed, el que destaco és el coneixement de les característiques individuals de l'estudiant. Tot el que fem a la sala d'Educació Especial s'ha d'adaptar a les necessitats dels estudiants. I cadascuna de les activitats  a treballar tenen una adaptació a les necessitats dels estudiants en cada moment del procés d’E-A.

Una altra cosa que es veu és la participació activa dels estudiants. Aquests nois estan acostumats a anar a un saló de classes regular i estar integrat amb els estudiants, on moltes de les vegades la millor estratègia és simplement seure al fons de la sala i tractar de ser el més discretes possible. I mitjançant l'ús d'aquest tipus d'activitats amb aquests estudiants en un ambient no amenaçador Educació Especial, que els permet participar activament en el seu aprenentatge. Que els dóna certa responsabilitat en l'elecció dels seus propis resultats i per ser capaç de veure la raó per fer algunes de les coses que demanem que facin. Aconsegueixen una experiència directa amb cada una de les lliçons. Cadascú ha familiaritzat més aquest any amb els equips que ho han fet en el passat, i es troben en un ambient on se senten còmodes, de manera que no tenen por de prendre riscos en aquest entorn.

Per obtenir més informació tant en format escrit i vídeo, si us plau visiteu el lloc íntim: http://www.intime.uni.edu/video/001iahs/0/ el desenvolupador d'aquest cas.





Resum del cas

 Un estudiant amb problemes de motricitat fina utilitza tecnologia que permet comunicar-se en documents escrits, de forma més ràpida i menys frustrant.


Nivell d'aplicació de grau (s): 6 º grau, grau 7, 8 º grau
Assumpte aplicable / Unitat (s): Educació Especial;
Tecnologies utilitzades en la Lliçó: els dispositius d'adaptació / assistència;
Tipus d'escola: Junior High (7-8 o 7-9);
Ubicació de l'escola: els suburbis (gran ciutat);
Connectivitat: connexió a la mundial (WWW);
Ubicació dels Recursos Tecnològics: es troba en els laboratoris dels mitjans de comunicació i distribuït a les aules;
La situació social econòmica de l'estudiant: mitjana baixa i la barreja de la classe mitjana;

Informació del mestre

Experiència docent: 6 anys
Tecnologia Experiència docent / Grau de Dificultat: s'usa amb freqüència en l'aula;

Altres detalls del cas

 La creació d'un entorn centrat en l'estudiant;
Nivell d'aprenentatge resultat buscat: la plena activitat del laboratori;
Normes: L'activitat no s'associa amb les normes;
Activitats de la història:


Les activitats que ofereix la història dels termes relacionats amb l'activitat real d'aprenentatge: quines tecnologies es van incloure en l'activitat, com els professors decideixen utilitzar aquesta tecnologia en particular en aquest sentit, quin va ser el propòsit general de l'activitat, estaven allà les dificultats que van sorgir durant l'activitat, com va fer els mestres per resoldre els problemes / dificultats, tenien ajuda d’algú, quin va ser el paper dels professors i els estudiants en l'activitat.

Tecnologies utilitzades en la Lliçó: els dispositius d'adaptació / assistència;
Raó d'ús de la tecnologia: la prioritat d'administrador;
La naturalesa de l'activitat: l'escriptura
Corre cap a les dificultats: Cap donat
Estratègies de reparació: Cap donat
Ajuda / Assistència ª mà: cap
El paper del mestre: facilitador, donant suport a la col·laboració en la solució de problemes;
Paper dels estudiants: els estudiants, l'aprenentatge a través d'activitats estructurades;
Resultats:

La història descriu els resultats dels termes relacionats amb els resultats reals de l'activitat. Els informes dels mestres en l'observació de com els estudiants van reaccionar a l'activitat d'aprenentatge, com l'aprenentatge dels estudiants es va avaluar, en tot cas, i les lliçons que el mestre va aprendre de les experiències.

Observacions: els estudiants que realitzen activitat requereix
Avaluació de l'Aprenentatge: cap
Lliçons apreses: Cap donat

Història Completa

La primera pregunta que li vaig a fer és que em diuen de les seves experiències: se’n fa un bon ús, o l'èxit de la tecnologia a l'aula.

Crec que pot estar interessat en conèixer els meus alumnes que utilitzen Alpha Smart.

Perfecta.

Hem fet la tecnologia d'assistència, amb un dels estudiants, perquè té un problema d'habilitats motores fines.

Quin és el seu ús: l'expressió escrita o comunicació?

Uh-huh, bàsicament és per a l'expressió escrita.

És per la part física de l'escriptura o el flux?

La part física. Ell tenia un tumor cerebral fa uns cinc anys, i quan ho estaven traient va tenir un atac, i per això té un munt de ... que és una altra la salut deteriorada. Ell era normal abans d'això, i per això té problemes de motricitat fina amb visió doble permanent. Sacseja quan escriu. Pot caminar, però ell trontolla. No té equilibri i té problemes de control dels impulsos --- tot el que és secundari en tenir la carrera. Així que vam fer la AlphaSmart fer [per escrit] més llegible per a ell i en el procés de l'esperança de que la velocitat i ser més eficient amb la seva pròpia mà i que seria un procés més ràpid, perquè ell escriu molt lent. Es tracta d'escriure en lletra cursiva, però alguns dies que és real inestable, hi ha dies que és real petit, un dia és massa gran. No hi ha res consistent, només en funció de com és, quina classe de dia que és per a ell.

Així l’ usa sobretot per a Llengua i Literatura?

Ara mateix ell utilitza… aquest és el primer any que ell ho té. Ell canvia de classe a classe i encara ell es bastant lent amb això. Amb la seva forma de veure les coses i la forma com agafa el teclat…processador de paraules.. sigui el que sigui és el seu nom ara,  l’any passat per un any entregui, per tant ell on van es col·loquen tots els dits i com mantenir-los en el teclat i per tindre tot això treballant en conjunt. Nosaltres ho fem en la meva classe, la qual jo els he tingut llegint, però ell també bé la meitat del dia. Per tant en la meva classe donem història, lectura i anglès tot combinat. Tan sols depèn en quina activitat s’imparteixi.

Així que el propòsit d'utilitzar aquesta tecnologia amb aquest estudiant és que ell sigui capaç de comunicar-se en forma escrita?

La dreta i en un ritme més ràpid i que és més llegible i no tan frustrant per a ell.

¿Li agrada fer servir el AlphaSmart?

Sí. Crec que ell  vol ser normal, perquè ell sap el que és això i està familiaritzat amb Alpha Smart. Així que a vegades li agradaria molt més escriure sense la tecnologia perquè això és el que fan els altres. Però simplement veu que li és útil i l’usa com un ordinador amb el qual pot escriure més ràpid.

I ho entén això?
Sí. Ara mateix ell tan sols ho utilitza a la meva sala perquè nosaltres estem intentant treballar totes les coses. Però el nostre objectiu és que ell ho usi en qualsevol aula on ell pugui respondre moltes preguntes. Algunes vegades és encara més ràpid fent si tan sols fa A,B,C; es més ràpid per a ell escriure-ho. Nosaltres no ho usem exclusivament, però si ell està responent segons la comprensió de les preguntes o ell ho ha estat usat per escriure definicions… per el moment estem treballant en això.
Sembla que AlphaSmart cobririen les seves necessitats en aquest moment, però hi ha un munt de coses a la seva disposició, la tecnologia intel · ligent, que no es poden utilitzar en una AlphaSmart. És a dir, es tracta simplement d'un teclat.
Bé, bé. I nosaltres tenim això  dins del districte escolar perquè no es molt car i treballa molt bé les necessitats bàsiques. Jo he tingut una estudiant que està ara a l’Institut la qual va usar AlphaSmart, però  per a ella va resultar molt difícil perquè necessita més..ella té paràlisis cerebral i les habilitats de motricitat fina són molt difícils per a ella: per tant  nosaltres vam començar una tecnologia al final de l’any acadèmic. Ells comencen a l’Institut; miren de  posar veu i reconeixement de veu, i jo penso que ells ho han reproduït a partir d’aquí. Ella estava en transició; nosaltres diem, “espera”, , anem a fer-ho a la tardor en comptes de l’ estiu”. I va ser llavors quan ho vam començar.

Si jo fos un mestre que estava pensant en comprar un AlphaSmart d'un alumne meu, què ha après que es pot compartir amb mi?

Hi ha algunes coses com si tinguessin els diferents arxius, així que com si s'estan prenent notes a l'aula, que no separa les notes de la tasca, així que vostè ha de configurar el sistema d'arxiu diferent, com en una ordre de treball de com es farà ...

Així que a estalviar de tot, des d'un saló de classes particulars en el seu propi arxiu?

 Primera hora va ser un arxiu, la segona hora s'acaba de presentar dues --- perquè sabessin obrir el que estava en què,

És relativament barat i bàsic així. Tenim petites bosses que l'ordre i la va posar en el que són només dos lliures. Són tan lleugers i fàcils d'aconseguir voltant. I els més nous, la nova versió és més fàcil de connectar. És més intercanviables. Sé que amb els vells que té un cable de PC i té aquest cable d'Apple. I així, de fet a la meva habitació només tinc el meu Apple creat amb el cable, ja que encara pot utilitzar l'ordinador de manera que quan cal portar alguna cosa en nosaltres no ha de connectar tot i canviar-ho tot, sinó que estava llest per ser connectat. Llavors en el meu Dell, tinc el cable de nou connectat.

Per tant el seu paper com el professor és el que?

Bé, suposo que diria que només ajuda a gestionar el AlphaSmart, quant als seus arxius, i per descomptat que l'ajudés a fer les coses impreses. A part d'això, realment no necessita fer res.

Sona bastant fàcil de fer. Ara jo voldria preguntar-li què fan els altres nens diuen?

Molts dels meus estudiants diuen altres, "Com puc obtenir un d'aquests?" Jo només els dic que està disponible per $ 200 o $ 300, però que, com que no ho necessiten per funcionar a l'escola, hauria de comprar ells mateixos . Estan molt bé amb això. Ells són tan fascinat per ella. Un altre desavantatge és que no es pot analitzar res en ell, i aquesta és la meva preocupació per l'estudiant amb visió doble ... la transferència del llibre en el paper ... vostè sap que el porta molt més temps per tornar centrat, però si fos una cosa que es pot escanejar el treball en i només havien d'omplir les línies o que coneix les respostes d'aquesta manera ...

Això sona com un bon ús de la tecnologia.

El que és. Que li permet participar més a l'aula en general, i això és tan important.  

Cas3:2102-1



Xiquets de Institut amb dislèxia utilitzen Fast ForWord per millorar la comprensió lectora

Descripció de la situació

Grau d'aplicació (s): 9 º grau, grau 10;
Assumpte aplicable / Unitat (s): Educació Especial;
Tecnologies utilitzades en la Lliçó: els dispositius d'adaptació / assistència, programari educatiu;
Tipus d'escola: l'escola secundària (9-12 i 10-12);
Ubicació de l'escola: altres;
Connectivitat: connexió a la mundial (WWW);
Ubicació dels Recursos Tecnològics: en primer lloc en els laboratoris;
La situació social econòmica de l'estudiant: mitjana baixa i la barreja de la classe mitjana;


Informació del mestre

Experiència docent: 35 anys o més
Tecnologia Experiència docent / Grau de Dificultat: s'usa amb freqüència per a tasques personals, que s'utilitza amb freqüència en l'aula, que s'utilitza constantment a la llar i a l'aula;


Altres detalls del cas

Objectiu de la història


L'objectiu de la història proporciona els termes relacionats amb els professors dels plans per a l'activitat: quin tipus d'activitats es van planificar, el que els mestres esperen dels seus estudiants, i si els mestres tenien prevista la lliçó o activitat en relació amb les normes (local, estatal o nacional).

Les activitats previstes en la lliçó: aprendre l'avaluació dels estudiants, exercicis i pràctiques, instrucció tutorial, creant un entorn centrat en l'estudiant;
Nivell d'aprenentatge resultat buscat: la plena activitat del laboratori;
Normes: L'activitat no s'associa amb les normes;


Activitats de la història

Les activitats que ofereix la història dels termes relacionats amb l'activitat real d'aprenentatge: quines tecnologies es van incloure en l'activitat, com els professors decideixen utilitzar aquesta tecnologia en particular en aquest sentit, quin va ser el propòsit general de l'activitat, estaven allà les dificultats que van sorgir durant l'activitat, com va fer el 'mestres a resoldre els problemes / dificultats, tenien ajuda de ningú, quin va ser el paper dels professors i els estudiants en l'activitat.

Tecnologies utilitzades en la Lliçó: els dispositius d'adaptació / assistència, programari educatiu;
Raó d'ús de la tecnologia: No es dóna
Naturalesa de les activitats: exercicis i pràctiques;
Corre cap a les dificultats: Cap donat
Estratègies de reparació: Cap donat
Ajuda / Assistència ª mà: cap.¡
El paper del mestre: el director, donant a les activitats estructurades d'aprenentatge i d'ús específiques, monitor, que circula entre els estudiants;
Paper dels estudiants: els estudiants, l'aprenentatge a través d'activitats estructurades, aprenent, observar, aplicar i perfeccionar amb la pràctica;


Resultats


La història descriu els resultats dels termes relacionats amb els resultats reals de l'activitat. Els informes dels mestres en l'observació de com els estudiants van reaccionar a l'activitat d'aprenentatge, com l'aprenentatge dels estudiants es va avaluar, en tot cas, i les lliçons que el mestre va aprendre de les experiències.

Observacions: els estudiants que realitzen activitat requereix;
Avaluació de l'Aprenentatge: test / prova;
Lliçons apreses: Cap donat


Història Completa

Anem a començar amb la seva història.

La meva història és que té el programa de dislèxia a l'escola i actualment estem utilitzant el programa de lectura ràpida ForWord difosa per Scientific Learning per millorar les habilitats de la lectura dels estudiants, sobretot la seva comprensió, però també el seu ritme i fluïdesa.

Si un grup de nens anaven a entrar al seu saló de classe, com introduir aquesta amb ells?

En primer lloc, m'agradaria explicar com funciona el programa: és diferent de qualsevol altra cosa que alguna vegada hagueu tingut, ja que no s'ocupa de l'ensenyament dels fonemes, o de fer-los seure a llegir. M'agradaria explicar que es cansa d'estar assegut allà cada dia. Que arriba a ser avorrit, però que tindria èxit en el llarg termini. Per començar, hi ha alguns exercicis pràctics que els mostren com fer cada habilitat. De vegades començo amb els exercicis de pràctica i, de vegades ens anem directament al que pot veure el que realment estan fent en cada activitat i en el qual podem obtenir una impressió de l'ordinador de com ho fan l'activitat.

Pot descriure una pràctica i una lliçó i la forma en què es vegi ?

No hi ha molta diferència entre una pràctica [l'exercici] i una lliçó. La pràctica és exactament les mateixes habilitats. Tot està aquí mateix a l'ordinador. Vostè escolta a un dels sis dominis i el millor que pot en això. És temps. Es treballa per la capacitat de cada estudiant. Si té problemes, i les paraules són massa difícils o els sons són massa difícils, s'alenteix. No és un joc on hi ha sons i l'exercici comença amb quatre places. N’has de triar dos. Després es dirigeix ​​fins a vuit places. I després es va a 12, suposo. Si no pots fer això, automàticament es retalla cap avall. Mai deixa penjat l'estudiant que no pot aconseguir l'exercici.

Així que fas clic a les caselles i basat en l'èxit, es mou cap endavant o es repeteix?



Vostè ha dit que tenen els auriculars?



I és la reproducció de sons, què usen?
Els auriculars.

Vostè va donant les instruccions?

Alguns [de so] és el to, una cosa és seguir les instruccions. Un d'ells és escoltar un conte, que per començar, llegeix molt lentament, i [l'exercici consisteix en] respondre a les preguntes sobre això. I hi haurà fotos allà. S'inicia amb dues imatges. "Quin dibuix mostra una persona feliç?" I després seguirà amb la història. I potser que digui: "Premeu en la imatge que mostra l'home que està perseguint la pilota que va caure al carrer." Podria tenir un conjunt més complicat d'adreces?

És la pantalla tàctil?

No, és en el teclat de l'ordinador. Aprenen a fer alguns d'ells sense haver de mirar les pantalles. Si es tracta dels sons, que poden posar els seus caps [baix] i es podria pensar que està adormit, excepte que vostè pot veure els seus dits en moviment, i vostè pot veure la partitura que ve. Per què no es distreguin amb les coses visuals. No només han d’ escoltar.

Així que quan una classe comença,tothom seu i comença a treballar de forma independent?



Fan una prova prèvia per saber en quin nivell es troben?

Li donem a cada un una prova prèvia. Tots els estudiants de primer any i segon any han de passar per la prova de base. Com que executi el programa de dislèxia, jo també la meva donar el SART [Stanford Achievement Test Prova de lectura], que és una prova de reconeixement de paraules. I en general els dóna la qualificació d'una prova de lectura, només per tenir una gran quantitat de base d'informació per anar a pel meu propi ús.
Pot vostè escollir el nivell de  lectura que els a posat al test en aquest programa?Com sap el programa on està el punt de partida de l’alumnat?

Tots comencen en el mateix lloc i després s'ajusta.

Quin nivell de grau tenen els estudiants?

La majoria d'ells són novena i desena [graus].

És probable considerar el propòsit principal de l'activitat  la discriminació auditiva?



Estàs treballant en Mac o PC?

Macs.

A l'aula o al laboratori?

Els meus estan a la meva classe.

Quants té vostè?

En realitat tinc tres equips amb llicències a la meva classe. Jo treballo amb el mestre de lectura i té vuit o nou ordinadors. Tenim 12 llicències de lloc ara.

Els estudiants aconsegueixen nivell per damunt de les seves expectatives?

Oh, per sobre del que se li ocorre. És el que vostè no espera. És el nen assegut llegint un llibre, i diuen: "Vostè està llegint un llibre", i diu: "Aquest és el primer llibre que he llegit el que he llegit tot ." I la lectura de Harry Potter i t'alegres que està llegint alguna cosa. "Què passa amb el segon?" I ell diu: "Mamà ja l'ha comprat per a mi."

Quina és la seva principal raó per la inclusió d'aquesta tecnologia en el seu currículum?

Fast ForWord ajuda a millorar les habilitats de lectura de forma més ràpida que qualsevol altre disponible. I jo l'utilitzo perquè l'estudiant pot treballar-hi per si mateix. Si hi ha altres persones a la sala fent altres coses, que no els molesta. És completament centrat en si mateix i el seu propi ritme. Ells només poden entrar en el seu propi petit món. Els resultats es mostren amb major rapidesa. A nivell d'escola secundària, si els estudiants no tenen molt temps per treballar en la millora en aquesta àrea i molts d'ells han passat molts anys en el laboratori de fonètica de l'alfabet dislèxia aprenentatge i que estan lluitant encara, això és només una altra manera de ajudar-los.

Creus que ajudarà als estudiants que no llegeixen prou ràpid en les seves feines ?

Oh, sí.

És el programa car?

Crec que sí. No ho sé del cert.

Quin tipus d'avaluació es porta a terme?
Nosaltres fem servir un Gates- Maginitu,llavors jo normalment dono un altre SER i un altre SART.

Com funciona l'equip d'avaluar què han fet? S’imprimeix el nombre que es van equivocar?

Mai és una qüestió de quant es va equivocar. Cada dia s'imprimeix un gràfic que mostra el percentatge de puntuació. La idea és aconseguir el llistat fins al 90 per cent en les sis àrees. Si un dels estudiants lluita en una zona i simplement no pot aconseguir el resultat, llavors no fem que marxi per sempre. És una cosa que ells no poden fer. Després, al voltant d'una vegada per setmana, s’imprimeix un altre gràfic. Que és un gràfic lineal que mostra la forma en què han pujat en cada àrea. I tots ells estan impresos en una gràfic, així pots veure com s'han anat cap amunt. També pot imprimir un gràfic que mostra els que s'han perdut o els que tenen a veure amb els sons, com si s'obliden de 'base' i 'florero', que diuen que estan tenint problemes amb aquest so particular.

Segons la seva opinió, quina és la lliçó més important que algú pot aprendre de la seva història?

Amb Fast ForWord s’aprén. Que és un programa que qualsevol pot utilitzar, amb qualsevol estudiant que passa a ser dislèxic, i no ha de ser un estudiant amb un problema de lectura, fins i tot aquells que han après a enfrontar-se, que tenen bones habilitats de lectura.

Cas 4:

A la feina de la Mara hi ha tecnologia d’assistència especialment dissenyada per a nens amb impediments físics i mentals, per tal de facilitar la seva relació amb la tecnologia amb la finalitat de comunicar, aprendre i simplement diversió, es destaca de ser una pantalla tàctil i digital molt gran, que pot girar 180 graus i pot pujar i baixar.

En aquest cas es basa el nostre modelatge d’història (activitat 2.1.), la qual presentem en un altre document.