Introducció:
La família és el primer i més important agent socialitzador durant la infantesa; amb tot, avui en dia, hi ha altres agents que han assumit i comparteixen moltes de les funcions socialitzadores: el més important és l’escola.
L’escola transmet una sèrie de coneixements, valors i actituds a tots els infants que la constitueixen, potenciant les habilitats necessàries perquè cada nen i nena les integri en la seva personalitat i es possibiliti un desenvolupament total, una integració responsable i participativa com a membre de la societat, sense fer diferències per raó de sexe. Això suposa un gran repte per a la comunitat educativa.
Des de fa algunes dècades, la major part de les nenes s’eduquen com els nens i amb els nens.
Aquestes nenes reben els mateixos ensenyaments que els seus companys. Però encara avui no efectuen aprenentatges significatius equivalents, ja que la seva posició d’inici i els seus conceptes previs no són iguals.
Les nenes aprenen amb un llenguatge androcèntric un coneixement androcèntric, que les oculta i les converteix en invisibles com a subjectes que aprenen. L’escola mixta fa possible que totes s’eduquin, però a través de les pràctiques quotidianes, l’escola, igual que la família i la societat sencera, continuen transmetent els estereotips de la cultura androcèntrica, i els infants van construint el que s’espera segons el seu sexe.
La història s’ha encarregat de contribuir a normalitzar els mecanismes de discriminació; en l’ús de la llengua sovint no es reconeix a les nenes com una meitat significativa i poques vegades es tenen en compte les aportacions de les dones a la història de la humanitat.
Malgrat la resistència de qualsevol sistema social per perpetuar-se, aquest mai no arriba a ser totalment estàtic, sinó que va sofrint lentes modificacions al llarg dels anys; el que obliga a la seva readaptació si vol seguir persistint. Això és el que ha anat succeint pel que fa al paper i, per tant, a les característiques de la dona en el món actual.
Fruit d’aquests canvis, l’educació mixta ha evolucionat, donant cabuda a la coeducació. Però aquesta ha d’evolucionar encara més com element generador de canvis a la societat, amb l’objectiu final de promoure el principi d’igualtat d’oportunitats i la construcció de nous rols de gènere basats en el respecte a la diferència.
L’educació mixta és la coexistència a l’aula d’individus dels dos sexes. En passar de l’escola segregada a l’escola mixta es va generalitzar un model educatiu pensat per al gènere masculí, al qual s’incorporaren les alumnes, deixant de costat, i restant-li validesa, el que havia estat el model femení. No hi ha diferència pel que fa al currículum explícit, però el currículum ocult segueix mantenint la jerarquia dels valors masculins, que es transmeten a través de les concepcions del professorat, del llenguatge, de l’organització escolar, d’unes pautes de conducta i unes expectatives diferents...
La coeducació no és una mera coexistència, sinó la de models culturals diferents amb igual valor i amb tendències a una integració real de les diferents parts. Un model que pretengui la construcció de persones, independentment del seu sexe, sense estereotips, que reculli el que un i altre gènere tenen de positiu, que suposi la fusió de pautes culturals masculines i femenines en un model integral de la persona. Certament l’assumpció i la implantació de la coeducació no pot fer-se per decret, es tracta sens dubte d’un procés llarg i delicat, però la voluntat legislativa, el compromís i l’ajut institucional són importants a l’hora d’accelerar el procés i fer-la realitat.
L’escola és un agent fonamental de socialització que transmet i reforça aquelles categories mentals i afectives i/o emocionals que són legitimades des del sistema de valors dominant.
Pel que fa a la coeducació, cal passar revista al paper i a la responsabilitat dels diferents agents educatius.
Així és, les nenes i els nens són tractats des del seu naixement de diferent manera per mares i pares. A més els contes, les pel·lícules, la publicitat s’encarreguen de normalitzar i fixar els clixés (home relacionat amb l’espai públic, activitat, competitivitat, poder; dona relacionada amb l’espai privat, amb la feblesa). A vegades, l’escola dóna per fet que els infants han incorporat aquestes diferències i es limita a prosseguir amb els models normalitzats.
El projecte de “qui fa la motxilla abans d’anar a l’escola” vol intentar resoldre aquesta discriminació que es fa encara avui en dia en alguns indrets de les nostres terres (a algunes zones de les Terres de l’Ebre hi ha encara aquesta part cultural que marca molt la discriminació per raó de sexe). Cal aprendre a distribuir les tasques de casa i les personals obviant en tot moment el fet de si som homes, dones, nenes o nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada