18 de novembre del 2011

Activitat 2.1.: Modelant històries ( pantalla tàctil amb alumnat amb necessitats específiques)

Companyes i companys,
la Mara i jo hem modelat el nostre cas. Tot seguit us el presento. Espero que us agradi.

Resum del cas:
Un centre d’educació no formal ha obert una nova sala dedicada a recursos tecnològic. Aquesta sala està destinada  a infants i joves d’entre 8 i 18 anys amb dificultats d’aprenentatge i impediments físics.
 En aquest cas es descriurà el Inclusive Technology Screen, i com els infants i els joves interactuen amb els programes instal·lats en aquesta pantalla de plasma per tal d’ampliar les seves necessitats, i que tinguin l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial al màxim.
Així doncs, l’objectiu bàsic de la història tracta de la relació entre els joves i infants amb la ITS, i com aquesta pot ajudar a desenvolupar el potencial d’aquests al màxim.
Preparant l’escena:
Nivell de grau d'aplicació: Qualsevol.
Unitat d’aplicació: Educació Especial.
Tecnologies utilitzades en l’ activitat: Diversos programes de l’ordinador, i Inclusive Technology Screen.
Tipus de centre: Residencial de 8 a 18 anys
Ubicació del centre: Ciutat
Connectivitat: freqüent
Ubicació dels Recursos Tecnològics: Es troba en una nova sala al centre que es diu “sala terapèutica”.
La situació social econòmica dels infants i joves: Tota classe de nivells socials.
Informació dels educadors i educadores
Experiència docent: De 8 anys a 16 anys.
Tecnologia Experiència docent / Grau de Dificultat: És un equip nou, el grau de dificultat depèn de l’educador/a.


Altres detalls del cas
Objectiu de la història:

L’objectiu depèn dels programes utilitzats amb la ITS, i de les necessitats individuals de cada una de les persones joves que es troba al centre.
Programes: “Big bang patters”,”target and touch patterns”, “target ad touch jigsaw”, “facemaking”, “balloons”.

Nivell d’aprenentatge: Completar els programes.
Com es desenvolupa l’activitat:
Aquí ens centrem en com els educadors utilitzen la ITS com a material d’aprenentatge, el per què es va decidir utilitzar aquest recurs pedagògic, i com és usada la tecnologia, quines dificultats es van presentar durant l’activitat i com els educadors van resoldre els problemes i dificultats. També, durant l’activitat quin rol desenvolupaven els educadors i l’alumnat.

Tecnologies utilitzades durant l’activitat: ITS, ordinador.
Raó per fer ús d’aquesta tecnologia: Es projecten els programes a dur a terme.
Naturaletza de les activitats: Causa i efecte
Dificultats: Depèn dels educadors.
Estratègies de reparació: Ninguna.
Ajuda utilitzada: Ninguna.
Rol de l’educador: facilitador, ajuda a adaptar la tecnologia a les necessitats de la persona jove.
Rol de l’estudiant: explorar els programes i aprendre d’ells.
Entrevista: (adjuntem vídeo amb imatges i transcripció escrita)
Mara: M; Sue: S
M: el meu nom és Mara, i ella es Sue, treballem juntes com a cuidadores.
M: estic aquí per fer una entrevista amb la finalitat de fer un treball universitari relacionat amb les noves tecnologies: en aquest cas, relacionat amb l’equip d’aquest Centre, i de com aquestes tecnologies són emprades per l’alumnat.
M: Així que, primer de tot, podria dir-me que és aquest lloc, si us plau?
S: es tracta d’una residència per a nens amb discapacitats físiques i d’aprenentatge.
M: Com se’ls dóna a conèixer als alumnes, quan entren a la sala, la Inclusive Technology Screen?
S: Jo els presento la pantalla i els dic què poden fer amb ella, i també com poden donar partit a la sala, la qual està pensada per a ser usada amb una finalitat tecnològica.  La pantalla que tinc al meu darrere és tàctil, i les persones que l’usen la troben fàcil d’utilitzar ja que té un toc lleuger.
M: Podria donar-me un exemple de com s’introdueix... Com pots fer una activitat amb aquesta tecnologia?
S: Faig entrat l’alumnat dins la sala. El meu primer objectiu és que estiguin còmodes i contents d’estar-hi. Aquest fet és molt important. Llavors activo els aparells. Aquesta pantalla té un ordinador al costat amb molts programes instal.lats. Després ajusto l’alçada de la pantalla per a que les persones que interactuen ho puguin fer de la millor manera possible.
M : Després d’usar aquesta tecnologia ha notat si els nens han assolit les seves expectatives?
S: Sí, sí. Es necessita temps per  a què tots els nens que assisteixen a aquest centre aconsegueixin els objectius fixats a causa de la seva discapacitat d’aprenentatge, però quan els nens han entès que una vegada toquen la pantalla obtenen una resposta, són molt conscients que si la toquen de nou, tornarà a passar, per tant comencen a entendre que poden aconseguir canviar el joc o fer que passi alguna cosa a la pantalla.
M: Llavors es tracta de causa i efecte?
S: Sí, és causa i efecte.
M : Quina va ser la principal raó per incloure aquesta tecnologia al centre?
S: que aquests infants tinguin les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona jove, ja que no tenen aquest equip a casa o a l’escola i és un equip molt, molt, tècnic i es pot tardar molt de temps per a què els docents aprenguin a usar-lo. Els nens poden aprendre a usar-lo aquí i aquesta es la raó per la qual s’introdueix.
M: L’equip és molt car?
S: És una tecnologia molt, molt, cara.
M: Com heu pogut aconseguir aquesta tecnologia?
S: Bé, els diners van ser reunits per una ONG anomenada Rockinghorse, que és una organització benèfica infantil. Un dia ells van saber el què fèiem aquí, i van decidir construir aquesta extensió al centre amb tota la tecnologia inclosa. Ens van preguntar què necessitàvem i nosaltres vam demanar una pantalla tàctil, justament la que tinc al meu darrere, i justament damunt del meu cap hi ha un projector que projecta el terra. L’infant pot tocar amb la mà o els peus la pantalla i fa que la imatge es mogui.
M: Com realitzeu l’avaluació del progrés dels jovens/nens?
S: Començant amb jocs molt simples, i veure com els joves/nens segueixen endavant amb aquests programes senzills. Després introduir potser alguna cosa una mica més difícil a veure com reaccionen...òbviament cada un dels nen/joves necessita seguir el seu propi ritme poc a poc es va donant una mica més i afegint més coses al programa i al final alguns dels nens poden treballar millor aquest equip del que puc fer jo mateixa.
M: Quin registre porta de tot aquest procés?
S: Portem un registre diari, i avaluem els avenços que van fent.
M: A l’ordinador o a mà?
S: En el formulari, en el paper.
M: Has d’adaptar aquesta tecnologia a cada nen?
S: Sí
M: Com aconsegueix això?
S: Es pot fer al programa, cada persona jove/nen necessita un programa una mica diferent. També amb aquest equip d’aquí, la pantalla es pot moure per tal d’adaptar-ho a la condició de la persona jove/nen. Tenim el “p-pod” que són seients especialitzats per als joves/nens alhora de seure.
Quant l’infant o el jove en a “p-pod” o està al terra, aquesta pantalla de darrere meva es pot elevar, girar, tornar-la com una taula de forma que la persona pugui arribar-hi i tocar-la.
M: Moltes gràcies per l’entrevista.








Com podem determinar que hi ha hagut aprenentatge significatiu en el desenvolupament de l’activitat?
L’aprenentatge que realitzen aquests alumnes es podria dividir en dues fases: en un primer moment és un aprenentatge per descobriment, per a esdevenir significatiu en el temps.
En un primer moment són per descobriment, ja que els coneixements a adquirir han de ser descoberts i incorporar-los als que ja tenen. I finalment és significatiu ja que els nous continguts ja adquirits és relacionen de manera clara, natural (no arbitrària) amb allò que l’alumne ja sap.
Cal recordar que les persones que venen a aquest Centre tenen impediment físic; no poden fer ús de recursos, com per exemple la llibreta i el llapis debut a què tenen problemes de motricitat fina. Fins i tot alguns d’ells no poden moure els braços o les cames. Gràcies a aquesta tecnologia, la pantalla de plasma, pot permetre que els joves la toquin i aprenguin amb facilitat. Per un altre costat aquestes persones també tenen dificultats d’aprenentatge, i és molt important que l’aprenentatge sigui principalment sensorial per tal de poder desenvolupar al màxim el seu potencial; per aquest motiu els programaes al ITS són d’efecte i causa. Això vol dir que si el jove toca la pantalla tindrà com a resposta una figura de color brillant amb so, atribuint sentit a l’aprenentatge.

D’aquesta història, què us ha estat significatiu a vosaltres?
Iolanda: Per a mi tota la història en general. He après moltíssim durant tot el procés. No tenia ni idea que existís aquest tipus de tecnologia i que pogués ajudar tant a aquest tipus de persones.
Mara: Per a mi aquesta història és molt significativa. He pogut valorar més encara el tipus de tecnologia que tinc al meu treball i la quantitat d’utilitats que poden desenvolupar-se amb les diferents persones joves que atenen al centre. També m’ajuda a desenvolupar noves idees, com per exemple, instal·lar altres tipus de programes.

I, per acabar, quina és la valoració que en fa de l’activitat pel que respecta a l’ús de les noves tecnologies en l’educació no formal?
Iolanda: Gràcies a aquesta nova tecnologia els infants i els joves han pogut desenvolupar potencialitats en ells que sense ella hagués sigut difícil d’aconseguir o impossible.
A més a més aquest fet els fa guanyar en autoestima, motivació i esforç i lluita personal.
Per tant la valoració que en faig és molt bona.

Mara: Els joves i infants que atenen al centre han pogut desenvolupar noves formes de comunicació, d’oci, d’aprenentatge per mitjà d’una tecnologia que els ajuda a atribuir sentit a aquest aprenentatge.
Pense que la valoració ha sigut positiva i el progrés anirà a més.

Webgrafia

L’entrevista en vídeo:

Sobre la ONG
Sobre la Inclusive technology screen
Sobre Rockinghorse i el centre
http://kite.missouri.edu/jkite/quickcaseresult.jsp

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada