Autoavaluació de l'activitat del blog, i comentaris amb veu alta...

Una vegada engegat el blog, m'agradaria parar, reflexionar i fer una valoració del procès.
En un primer moment em veia l'inici del blog com una muntanya (l'Everest), una de ben alta. Poc a poc, amb esforç, i amb moltíssimes hores de dedicació aquesta elevació natural ha anat minvant; ara tot plegat ho veig com la Mussara (muntanyes de Prades). Què em vull dir amb això? En primer lloc, que m'espanto amb facilitat (i això no és bo per a la salut), en segon, que per aconseguir un objectiu cal esforç, perseverança, dedicació, responsabilitat (...). De vegades, quan tenim moltes més responsabilitats a atendre, pensem que no podrem aconseguir altres, per manca de temps o de capacitat. En el meu cas, he hagut de sacrificar algunes coses, però me n'he sortit. I ara estic francament contenta i satisfeta, malgrat tot.
Dit això voldria anar recordant part de les coses que he anat aprenent aquests dies: organitzar i estructurar el blog (amb tot el que això comporta, ja que una no es conforma amb el més senzill..hehehe), fer servir el fotoshop per a posar l'encapçalament (el que dèiem, cal complicar-se), insertar vídeos, documents, saber posar comentaris (esbrinar que en un primer moment no ho podia fer donat que tenia un sistema de seguretat tan restringit al meu ordinador que no podia amb els cookies..hehehe, i jo vinga a trencanr-me el cap i al final la bombeta s'ha encès), aprendre a afegir la meva adreça del blog a la signatura del correu electrònic de la uoc (aquí he rebut força ajuda d'amics i companyes d'aula). Fer enllaços i que es puguin obrir, en el cas que m'interessi en un nova finestra... Tambe he gaudit interactuant amb molts companys i companyes de l'aula; a vegades demanant ajuda i a vegades ajudant: aquesta ha estat i és una tasca molt gratificant (gairebé comparable amb el treball cooperatiu).
Estic contenta amb el que he aconseguit (après, potser seria la paraula més exacta), tot i el cansament mental i físic que porto. Tenia uns coneixemets previs força escassos. I ara, vaig a descansar, que demà he de continuar amb els apartats 1.3 i 1.5 (ara porto el turbo posat i també hi puc dedicar més temps; la setmana vinent tot serà diferent).
Companys i companyes us encoratjo també a vosaltres, i us dic el que m'he estat dient jo durant tots aquests dies: ànims que tot s'aconsegueix si un li posa ganes i dedicació!
Ah, gràcies Alejandro i Xavier per estar quan us he necessitat!